Objetos, atores e espaços: As coleções de americana do Gabinete Salvador através de suas redes de comunicação e comércio (1669-1726)


PDF (English)

Palabras clave

redes científicas
correspondência epistolar
americana
atores
espaços

Cómo citar

Morcelli Oliveros, J. (2024). Objetos, atores e espaços: As coleções de americana do Gabinete Salvador através de suas redes de comunicação e comércio (1669-1726). Estudios Interdisciplinarios De América Latina Y El Caribe, 35(1), 138–162. https://doi.org/10.61490/eial.v35i1.1828

Resumen

Durante a primeira Idade Moderna, a Europa presenciou a formação de inúmeros gabinetes de curiosidades que reuniram coleções com amostras naturais de todo o mundo. A natureza das Américas ocupou um lugar importante não apenas nestes espaços, mas também nas atividades científicas daqueles que se aventuraram nos novos desafios epistemológicos da História Natural. A partir do estudo de caso do Gabinete Salvador, coleção formada e mantida por uma longa linhagem de boticários e naturalistas de Barcelona, este artigo analisará como uma coleção de americana se formou e os muitos significados que esta categoria podia assumir nas redes de comunicação e comércio que a articulavam. Através da correspondência privada de Joan Salvador i Riera – terceira geração da família – , pretende-se demonstrar os diferentes lugares que a natureza americana ocupou em sua atividade e coleção, bem como conhecer a dinâmica de sua articulação.

https://doi.org/10.61490/eial.v35i1.1828
PDF (English)

Citas

Bencomo-Mora, C. “La familia Miláns. Comercio y nobleza en la Cataluña del siglo XVIII.” Pedralbes, 3 (1983), pp. 327-331.

Bethencourt, F. e F. Egmond. Correspondence and Cultural Exchange in Europe, 1400-1700. Cambridge: Cambridge University Press, 2007.

Bethencourt, Francisco e Florike Egmond. Correspondence and Cultural Exchange in Europe, 1400-1700. Cambridge: Cambridge University Press, 2007.

Bleichmar, Daniela. “Seeing the World in a Room: Looking at Exotica in Early Modern Collections.” In Daniela Bleichmar e Peter Mancall (eds.), Collecting Across Cultures: Material Exchanges in the Early Modern Atlantic World, p. 19. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2011.

Bots, Hans e Françoise Waquet. Commercium litterarium: la communication dans la République des lettres. Amsterdam: APA-Holland University Press, 1994.

Caballer, Inmaculada. “La familia Salvador, una nissaga d’apotecaris. Calella-Barcelona, 1309-1800. Aportació històrica i evolució de la farmàcia a la primera meitat del segle XVIII.” PhD diss., Universitat de Barcelona, 1985.

Camarasa, Josep Maria. “Botigues i rebotigues d’apotecaris.” Em Albert Garcia Espuche (ed.), Medicina i Farmàcia. Barcelona 1700, pp. 112-149. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2011.

Camarasa, Josep Maria. “Descripcions i noticies del gabinet Salvador en llibres de viatges, guias i altres documents impresos (1713-1895).” Collectanea Botánica, 37 (2018), pp. 1-40.

Camarasa, Josep Maria. “Salvadorianae II. Les Jussieu et les Salvador: deux familles de naturalistes au début du XVIIIe siècle.” Em Y. Laissus (coord.), Les naturalistes français en Amérique du Sud, XVIe-XVIIIe siècles: Actes du 118e Congrès national des sociétés historiques et scientifiques, Comité des Travaux Historiques et Scientifiques (Paris: 1995), pp. 69-102.

Camiciotti, Gabriella. “Letters and Letter Writing in Early Modern Culture: An Introduction.” Journal of Early Modern Studies, 3 (2014), pp. 17-35.

Cook, Harold. Matters of Exchange. Commerce, Medicine and Science in the Dutch Golden Age. London; New Haven: Yale University Press, 2007.

Coulton, Richard and Charles Jarvis (eds.). “Remembering James Petiver.” Notes & Records. The Royal Society Journal of the History of Science, 74: 2 (2020).

Daston, Lorraine e Katharine Park. Wonders and the Order of Nature, 1150-1750. New York: Zone Books, 1998.

Daston, Lorraine. “Curiosity in Early Modern Science.” World & Image: A Journal of Verbal/Visual Enquiry, 11: 4 (1995), pp. 391-404.

De Vivo, Filippo. “Pharmacies as Centres of Communication in Early Modern Venice.” Renaissance Studies, 21:4 (2007), pp. 505-521.

Egmond, Florike. “Apothecaries as Experts and Brokers in the Sixteenth-Century Network of the Naturalist Carolus Clusius.” History of Universities, 23: 2 (2008), pp. 59-91.

Findlen, Paula. Possessing Nature. Museums, Collecting, and Scientific Culture in Early Modern Italy. Los Angeles: University of California Press, 1994.

Folch, R. “Botánica para después de una guerra. El viaje de Joan Salvador y Antoine de Jussieu por España y Portugal.” Science Studies Journal, 4 (2014), pp. 125-131.

Garcia Espuche, Albert. Barcelona 1700. Barcelona: Biblioteca Universal Empúries, 2010.

Garcia Espuche, Albert. Una societat assetjada. Barcelona, 1713-1714. Barcelona: Editorial Empúries, 2014.

Goldgar, Anne. Tulipmania: Money, Honor, and Knowledge in the Dutch Golden Age. Chicago: University of Chicago Press, 2007.

Gras, Merce. “La confraria de Montserrat dels mercaders catalans a Lisboa (segles XVI-XVIII).” Em Analecta Sacra Tarraconensia, Revista de Ciències Historioeclesiàstiques, Tarragona, vol. 90 (2017), pp. 107-130.

Ibáñez, Neus, Josep Maria Camarasa e Eulàlia Garcia Franquesa (eds.). El Gabinet Salvador. Un tresor Científic Recuperat. Barcelona: Manuals del Museu, 2019.

Kemp, Martin. “Wrought by no Artist’s Hand: the Natural, the Artificial, the Exotic, and the Scientific in Some Artifacts from the Renaissance.” Em Claire Farago (ed.) Reframing the Renaissance: Visual Culture in Europe and Latin America, 1450-1650, pp. 180-185. New Haven: Yale University Press, 1995.

Levitin, Dmitri. “‘Made Up from Many Experimental Notions’: The Society of Apothecaries, Medical Humanism, and the Rhetoric of Experience in 1630s London.” Journal of the History of Medicine and Allied Sciences, 70: 4 (October 2015), pp. 549-587.

Marcos, David Martín e Rodrigo Bentes Monteiro. “Penachos de ideias. A Guerra de Sucessão da Espanha e a formação de Pedro Miguel de Almeida e Portugal, 3º Conde de Assumar.” Varia Historia, 33: 61 (2017), pp. 253-284.

Marcos, David Martín. “A Embaixada de D. João de Almeida Portugal, 2º Conde de Assumar, na corte do arquiduque Carlos: notas diarísticas, percepções e identidade.” Estudos & Documentos, 23 (2015), pp. 263-284.

Margócsy, Dániel. Commercial Visions. Science, Trade, and Visual Culture in the Dutch Golden Age. Chicago: The University of Chicago Press, 2014.

Martí i Escayol, Maria Antònia. “Catalunya dins la xarxa científica de la Il-lustració. John Polus Lecaan: medicina i botànica a Barcelona durant la Guerra de Successió.” Manuscrits, 19 (2001), p. 5.

Mason, Peter. “On Producing the (American) Exotic.” Anthropos, 91 (1996), pp. 139-151.

Maydon, Katrina. “James Petiver’s Apothecary Practice and the Consumption of American Drugs in Early Modern London.” Em Richard Coulton e Charles Jarvis (eds), “Remembering James Petiver”, Notes & Records, The Royal Society Journal of the History of Science, 74: 2 (2020), pp. 213-238.

Morcelli Oliveros, Julianna. Un museo en la trastienda: ciencia, comercio y naturaleza americana en la farmacia Salvador (Barcelona, 1669-1726). Rosario, Argentina: Prohistoria Ediciones, 2024.

Murphy, Kathleen Susan. “James Petiver’s ‘Kind Friends’ and ‘Curious Persons’ in the Atlantic World: Commerce, Colonialism and Collecting.” Em Richard Coulton and Charles Jarvis (eds.), “Remembering James Petiver”, Notes & Records, The Royal Society Journal of the History of Science, 74: 2 (2020), pp. 259-274.

Olmi, Giuseppe. L’inventario del mondo. Catalogazione della natura e luoghi del sapere nella prima età moderna. Bologna: Il Mulino, 1992.

Pardo-Tomás, José, Salvadoriana. El Gabinet de Curiositats de Barcelona, p. 31. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/ Consell Superior d’Investigacions Científiques, 2014.

Pardo-Tomás, José. “Escrito en la rebotica. Coleccionismo naturalista y prácticas de escritura en el gabinete de curiosidades de la familia Salvador. Barcelona, 1626-1857.” Cultura Escrita & Sociedad, 10 (2010), pp. 17-52.

Pardo-Tomás, José. Oviedo. Monardes. Hernández. El tesoro natural de América: colonialismo y ciencia en el siglo XVI, pp. 77-126. Madrid: Nivola Ediciones, 2002.

Pereira, Marcos Aurélio. “Vivendo entre cafres: vida e política do conde de Assumar no ultramar, 1668-1756.” PhD diss., Universidade Federal Fluminense, Instituto de Ciências Humanas e Filosofia, Niterói, 2009.

Pugliano, Valentina. “Natural History in the Apothecary’s Shop.” Em Helen Anne Curry et al. (eds.), Worlds of Natural History, pp. 44-60. Cambridge: Cambridge University Press, 2018.

Sallent del Colombro, Emma e José Pardo-Tomás. “En busca de la iconografía perdida. Philippe Simonneau y los dibujos del ‘Viaje de España y Portugal’, 1716-1717.” Em A. Zarzoso e M. Morente, Cuerpos representados. Objetos de ciencia artísticos en España, siglos XVIII-XX, pp. 21-40. Barcelona: Sans Soleil Ediciones, 2020.

Serrano, Alexis. “Pau Martí i la fundació del Monestir de l’Assumpció de Mataró.” In Sessió d’Estudis Mataronins, 21 (2004), pp. 181-190.

Stearns, Raymond Phineas. “James Petiver. Promoter of Natural Science, c.1663-1718.” Proceedings of American Antiquary Society, 52 (1952), pp. 243-365.

Torras i Ribé, Josep Maria. “Els corresponsals del comerç català amb Europa al començament del segle XVIII.” Em Recerques: història, economia, cultura, 23 (1990), pp. 115-139.

Torres Megiani, Ana Paula. “Das palavras e das coisas curiosas: correspondência e escrita na coleção de notícias de Manuel Severim de Faria.” Revista Topoi, 8 (2007), pp. 24-47.

Ulled, Xavier. “De gabinet a museu: la collecció Salvador i els suas lubs a la primera meitat del segle XIX.” PhD diss., Universitat Autònoma de Barcelona, 2020.

Ulled, Xavier. Entre la curiosidad y la utilidad. Colecciones y públicos en la Barcelona de José Salvador Soler (1804-1855). Rosario, Argentina: Prohistoria Ediciones, 2024.

Welch, Evelyn. “Space and Spectacle in the Renaissance Pharmacy.” Medicina & Storia, 15: 8 (2008), pp. 127-158.

Yaya, Isabel. “Wonders of America. The Curiosity Cabinet as a Site of Representation and Knowledge.” Journal of the History of Collections, 20: 2 (2008), pp. 173-188.

Creative Commons License

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.

Derechos de autor 2024 Estudios Interdisciplinarios de América Latina y el Caribe

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.